Després d'uns dies de tranquil·litat he pogut acabar i gravar (com he pogut) aquesta nova cançó, ja que com que no m'ha costat res, us la regalo, així doncs us la podeu descarregar des d'aquest link:
I també la podeu escoltar sempre que volgueu al meu myspace:
Els mateixos errors – Marc Ràmia
De vegades tinc la sensació
que aquest és un conte estrany i l’estic escrivint jo
Miro enrere i veig el que he viscut
casi no m’ho puc creure, aquest “prota” és collonut
que aquest és un conte estrany i l’estic escrivint jo
Miro enrere i veig el que he viscut
casi no m’ho puc creure, aquest “prota” és collonut
Pels carrers on he caminat
giro la vista i veig els llocs on he trepitjat
La marca queda i no es pot esborrar
un present passat, un futur que ja està escrit
giro la vista i veig els llocs on he trepitjat
La marca queda i no es pot esborrar
un present passat, un futur que ja està escrit
Si ho pogués canviar, la tornaria a cagar
Si et tingués davant, no sabria on mirar
Si me n’anés corrent, tornaria a ensopegar
Però si estàs rient vol dir que no ho he fet tant malament
Si et tingués davant, no sabria on mirar
Si me n’anés corrent, tornaria a ensopegar
Però si estàs rient vol dir que no ho he fet tant malament
Els mateixos errors no em cansaria de fer-los
un altre cop, perquè m’expliquen qui sóc
Els mateixos errors que sempre m’acompanyen
per allà on vaig, i no puc perdre la oportunitat de tornar a ser jo
un altre cop, perquè m’expliquen qui sóc
Els mateixos errors que sempre m’acompanyen
per allà on vaig, i no puc perdre la oportunitat de tornar a ser jo
En la ciutat de la foscor i l’oblit
no existeixen les veus que m’animen a seguir
Sols un fanal em dona a entendre que
la llum que s’ha apagat, ara brilla a un altre lloc
Esborrant allò que ja he perdut
perdo l’oportunitat de tenir-ho un altre cop
Escrivint versos sense sentit
em sento molt millor i escupo el que no et vaig dir
no existeixen les veus que m’animen a seguir
Sols un fanal em dona a entendre que
la llum que s’ha apagat, ara brilla a un altre lloc
Esborrant allò que ja he perdut
perdo l’oportunitat de tenir-ho un altre cop
Escrivint versos sense sentit
em sento molt millor i escupo el que no et vaig dir
Si ho pogués canviar, la tornaria a cagar
Si et tingués davant, no sabria on mirar
Si me n’anés corrent, tornaria a ensopegar
Però si estàs rient vol dir que no ho he fet tant malament
Si et tingués davant, no sabria on mirar
Si me n’anés corrent, tornaria a ensopegar
Però si estàs rient vol dir que no ho he fet tant malament
Els mateixos errors no em cansaria de fer-los
un altre cop, perquè m’expliquen qui sóc
Els mateixos errors i que sempre m’acompanyen
per allà on vaig, i no puc perdre l’oportunitat de tornar a ser jo
un altre cop, perquè m’expliquen qui sóc
Els mateixos errors i que sempre m’acompanyen
per allà on vaig, i no puc perdre l’oportunitat de tornar a ser jo
Quan arribo al final del carrer
ja no sé per quin girar, si estic fent les coses bé
Vull trobar-te i que em diguis que si
de tant en quan t’ajuda que et diguin que també ho fas bé
ja no sé per quin girar, si estic fent les coses bé
Vull trobar-te i que em diguis que si
de tant en quan t’ajuda que et diguin que també ho fas bé
Quan decideixi posar el punt final
serà en un lloc concret i en el moment adequat
Però segur que encara queda temps
per deixar-se anar i arriscar-se a fracassar
serà en un lloc concret i en el moment adequat
Però segur que encara queda temps
per deixar-se anar i arriscar-se a fracassar
Si ho pogués canviar, la tornaria a cagar
Si et tingués davant, no sabria on mirar
Si me n’anés corrent, tornaria a ensopegar
Però si estàs rient vol dir que no ho he fet tant malament
Si et tingués davant, no sabria on mirar
Si me n’anés corrent, tornaria a ensopegar
Però si estàs rient vol dir que no ho he fet tant malament
Els mateixos errors no em cansaria de fer-los
un altre cop, perquè m’expliquen qui sóc
Els mateixos errors i que sempre m’acompanyen
per allà on vaig, i no puc perdre l’oportunitat de tornar a ser jo
un altre cop, perquè m’expliquen qui sóc
Els mateixos errors i que sempre m’acompanyen
per allà on vaig, i no puc perdre l’oportunitat de tornar a ser jo
I recordeu la música no és un negoci, són SENTIMENTS.
Que no us venguin gat per llebre.
Subu
0 comentaris:
Publica un comentari