Molt (i potser massa s'ha escrit sobre ETA) i visquent per aquí dalt un se n'adona que l'anacronisme de la banda és absolut. Però és molt difícil fer un judici de valor sobre tot això. Ja que si volem comprendre el conflicte ens hem de remuntar a una època de dictadura en blanc i negre, i si volem entendre la banda hem de passar per esscisions, èpoques de vida política i militar, amnisties, negociacions, treves i sobre tot sang, molta sang. D'altra banda no podem oblidar les víctimes, innocents i impotents davant la impunitat dels terroristes, que entenent el seu dol, com deia avui la filla d'Erenest Lluch "nosaltres som subjectius, i encara que ens dolgui, no se'ns pot fer cas". Tampoc oblidar els intents d'elimimnar la banda amb mètodes poc "legals" i l'allunyament dels presos polítics de les seves famílies, fins arribar als que han volgut i han pogut treure rèdit polític i periodístic de tot això.
Per sort podem dir amb veu alta que això s'ha acabat, que d'aquí a 40 anys direm que en feia 80 va neixer un grup d'alliberació nacional, violent, que va matar molta gent per a no res. L'esquerra abertzale podrà respirar en pau i seguir el seu discurs unicament polític, i si els dirigents espanyols ho volen podran liderar la resolució final del conflicte, i perquè no, si han pogut entendre alguna cosa en aquests anys, potser deixar volar soles aquelles regions del seu estat que potser no se senten a gust en la seva patira.
Avui la gent no ha sortit al carrer a celebrar res, però la pau interior de molts dels habitants serà absoluta a partir d'avui,
Visca la terra lliure i visca la pau!!
0 comentaris:
Publica un comentari