Parlant sense dir res...

Sobre el cessament definitiu de l'activitat armada d'ETA

2011-10-21T02:04:00.000+02:00

Feia temps que no actualitzava aquest blog, i ara que estic a molta distància de casa, crec que és una bona excusa reescriure-hi en una data que de ben segur que passarà a al història...

Molt (i potser massa s'ha escrit sobre ETA) i visquent per aquí dalt un se n'adona que l'anacronisme de la banda és absolut. Però és molt difícil fer un judici de valor sobre tot això. Ja que si volem comprendre el conflicte ens hem de remuntar a una època de dictadura en blanc i negre, i si volem entendre la banda hem de passar per esscisions, èpoques de vida política i militar, amnisties, negociacions, treves i sobre tot sang, molta sang. D'altra banda no podem oblidar les víctimes, innocents i impotents davant la impunitat dels terroristes, que entenent el seu dol, com deia avui la filla d'Erenest Lluch "nosaltres som subjectius, i encara que ens dolgui, no se'ns pot fer cas". Tampoc oblidar els intents d'elimimnar la banda amb mètodes poc "legals" i l'allunyament dels presos polítics de les seves famílies, fins arribar als que han volgut i han pogut treure rèdit polític i periodístic de tot això.

Per sort podem dir amb veu alta que això s'ha acabat, que d'aquí a 40 anys direm que en feia 80 va neixer un grup d'alliberació nacional, violent, que va matar molta gent per a no res. L'esquerra abertzale podrà respirar en pau i seguir el seu discurs unicament polític, i si els dirigents espanyols ho volen podran liderar la resolució final del conflicte, i perquè no, si han pogut entendre alguna cosa en aquests anys, potser deixar volar soles aquelles regions del seu estat que potser no se senten a gust en la seva patira.

Avui la gent no ha sortit al carrer a celebrar res, però la pau interior de molts dels habitants serà absoluta a partir d'avui,

Visca la terra lliure i visca la pau!!

Sobre el barça, les dones i la samarreta

2010-04-28T19:08:00.001+02:00

Senyors, confessaré.. avui he pecat!!
Estic content de que el barça ho tingui "una mica difícil" aquesta nit.
I direu, aquest paio és boig.. doncs potser si!!
Però amb l'arribada de la primavera i la crida a l'afició blaugrana de dur la samarreta dels nostres colors tot el dia, han fet obrir els ulls a molts barcelonistes com jo.
I és que aprofitaré per desvetllar una teoria sobre la samarreta del barça. Només cal anar un dia de partit i quedar embadalit per la lluentor i el goig que fa posada, i no posada en un cos qualsevol sinó posada en el seu cos, un un corb i esvelt cos femení. El cas és que una noia amb una camiseta del Barça guanya, i molt!
Potser que uneixin dos passions pròpies del genere masculí (futbol i dones) o que simplement estiguin fetes amb un tallatge prou correcte, però el que si que és segur, és que en un dia com avui ningú pot lluir millors els colors del F.C. Barcelona.
Si més no que haguem pogut disfrutar amb ella, elles i el partit.
Que va ser primer l'ou o la gallina.. aish, casum judes!

Visca el Barça

Sobre la reforma de la Diagonal

2010-03-26T23:26:00.001+01:00

No me'n podia estar, si tothom en parla jo també, i vull vomitar els múltiples defectes que té.

Per començar, assumim responsabilitats. Aquí ara tothom pot fer d'arquitecte, oi que jo no decideixo quant s'han d'apujar els impostos, ni com ha de ser el sistema educatiu? Doncs penso que la principal feina dels governadors, és governar i prendre decisions. Si caiem en aquesta mena de populisme, tot serà responsabilitat del poble i res serà culpa de ningú, si tenim responsables que en prenguin ells les decisions.

Tot això està molt bé, i omplir-se la boca donant idees i aportant coses també. Que voleu dir que es reflecteixen en aquestes propostes, la opinió de la gent? Si la gent ha participat, perquè s'ha de referendar? Es més heu adonat que en el fons estem parlant de la mateixa proposta? No caiguem en l'error.

Una proposta ha de ser decidida i comportar canvis importants, jo si fós habitant de Barcelona (tot i que m'hi paso més del 50% de les hores del dia, per tant em dono el dret d'opinar, ja que tampoc votaré) no deixaria que em prenguessin el pèl d'aquesta manera.

Si vols potenciar el transport públic i el tramvia, doncs treu els cotxes, si vols potenciar els cotxes, no hi facis res, si vols potenciar la navegació fes un canal, fins al mar... Podem desvariejar i fer un rictus banal fins a morir, o seguir-ho discutint... que algú amb un parell de collons es mulli i digui això i punt, i que d'aquí 150 anys el venerem com a en Cerdà. Afegiré que la gran obra de l'eixample va ser una imposició de Madrid, i ens agradi o no, de vegades també pot anar bé que algú de fora vingui a obrir-nos els ulls.

Sobre "Els mateixos errors" (Descarregate-la!!)

2010-02-03T01:54:00.003+01:00

Després d'uns dies de tranquil·litat he pogut acabar i gravar (com he pogut) aquesta nova cançó, ja que com que no m'ha costat res, us la regalo, així doncs us la podeu descarregar des d'aquest link:

http://www.megaupload.com/?d=LDY8YS4S

I també la podeu escoltar sempre que volgueu al meu myspace:

http://www.myspace.com/marcramia

Els mateixos errors – Marc Ràmia

De vegades tinc la sensació
que aquest és un conte estrany i l’estic escrivint jo
Miro enrere i veig el que he viscut
casi no m’ho puc creure, aquest “prota” és collonut

Pels carrers on he caminat
giro la vista i veig els llocs on he trepitjat
La marca queda i no es pot esborrar
un present passat, un futur que ja està escrit

Si ho pogués canviar, la tornaria a cagar
Si et tingués davant, no sabria on mirar
Si me n’anés corrent, tornaria a ensopegar
Però si estàs rient vol dir que no ho he fet tant malament

Els mateixos errors no em cansaria de fer-los
un altre cop, perquè m’expliquen qui sóc
Els mateixos errors que sempre m’acompanyen
per allà on vaig, i no puc perdre la oportunitat de tornar a ser jo

En la ciutat de la foscor i l’oblit
no existeixen les veus que m’animen a seguir
Sols un fanal em dona a entendre que
la llum que s’ha apagat, ara brilla a un altre lloc

Esborrant allò que ja he perdut
perdo l’oportunitat de tenir-ho un altre cop
Escrivint versos sense sentit
em sento molt millor i escupo el que no et vaig dir

Si ho pogués canviar, la tornaria a cagar
Si et tingués davant, no sabria on mirar
Si me n’anés corrent, tornaria a ensopegar
Però si estàs rient vol dir que no ho he fet tant malament

Els mateixos errors no em cansaria de fer-los
un altre cop, perquè m’expliquen qui sóc
Els mateixos errors i que sempre m’acompanyen
per allà on vaig, i no puc perdre l’oportunitat de tornar a ser jo

Quan arribo al final del carrer
ja no sé per quin girar, si estic fent les coses bé
Vull trobar-te i que em diguis que si
de tant en quan t’ajuda que et diguin que també ho fas bé

Quan decideixi posar el punt final
serà en un lloc concret i en el moment adequat
Però segur que encara queda temps
per deixar-se anar i arriscar-se a fracassar

Si ho pogués canviar, la tornaria a cagar
Si et tingués davant, no sabria on mirar
Si me n’anés corrent, tornaria a ensopegar
Però si estàs rient vol dir que no ho he fet tant malament

I recordeu la música no és un negoci, són SENTIMENTS.

Que no us venguin gat per llebre.

Subu

http://parlant-sense-dir-res.blogspot.com/

PD: jo escolto Marc Ràmia, passa-ho!!

Sobre "La Riera" (1)

2010-01-15T16:47:00.000+01:00

Com tots deveu saber, o almenys hauríeu de saber, TV3 està d'estrena. L'enyorat "El cor de la ciutat", té un substitut "La Riera". Una novel·la ubicada al Maresme, utilitzant Arenys, Sant Pol i Mataró, creant el poble fictici de Sant Climent.
Ara bé! Amb una setmana crec, toca fer balanç i vull posar de manifest certs tòpic que ja es veuen i que si més no (qui no ens conegui) poden donar una certa imatge de la població del Maresme:

1) Tenim aquests 5 personatges principals i 3 ja estan separats.

2) El regidor d'urbanismeés un corrupte, o si més no alguna cosa amaga.

3) Tenim yonkis, borrachos i narcos.

4) Hi ha un tipus, amb un parell de pebrots, que amb 44 de casori, va es separa i se'n va a vire a Madrid.

Fidel o no, algun paral·lelisme amb la realitat si que té.
To be continued.

http://parlant-sense-dir-res.blogspot.com/

Sobre la defensa de el "pare" i la "mare"

2010-01-12T21:43:00.000+01:00

Avui ras i curt. Jo no dic ni "papa" ni "mama", ni "papá" ni "mamá". Pare i Mare i sempre serà així (o almenys això espero).

Sobre el 2014

2010-01-04T18:31:00.000+01:00

Encetem el 2010, any important per la nostra independència, la fita del 2014 sembla més propera.
Avui m'han passat aquest vídeo, està força bé!!

Himne d'Europa - National Anthem of the European Union from Manel on Vimeo.

Lo dit: CATALONIA THE NEXT STATE IN EUROPE

Sobre la figura més important del pessebre

2009-12-26T00:11:00.000+01:00

Si nois, l'heu encertat. Vegeu com Stephen Fry fa ironia sobre la nostra preuada peça: el caganer.

Llarga vida al caganer i al pessebre D.O. Catalunya
Bon Nadal

(Aclariment:
24 - ...
25 - escudella, carn d'olla i tió
26 - canelons
I qui ho faci diferent, menteix!! xD)

Sobre can Fàbregas i de Caralt

2009-12-21T22:53:00.001+01:00

Encara no m'ho explico, i em costarà molt de temps de pair-ho. Per posar-vos en situació. Mataró, capital del Maresme, i ciutat d'un servidor. Durant molts anys eix principal del tèxtil català conserva (cada cop menys) fàbriques de l'època industrial. Amb el boom immobiliari consumista l'Ajuntament ha decidit posar un "Corte Inglés", i vés per on decidiren en el seu moment tirar a terra una de les esmenades fàbriques, Can Fàbregas i de Queralt, al bell mig de la ciutat.

Fins aquí tot molt bé (o no), ara ve lo bo. Aleshores una plataforma ciutadana promoguda per la CUP es va mobilitzar i va demanar signatures per impedir l'enderroc de Can Fàbregas. Així doncs l'Ajuntament en vistes de la "debacle" i amb els ulls fixats en guanyar calers amb el boom, ha pres la decisió més surrealista que es podria pendre.

Per xulos nosaltres, volem el Corte Inglés i vosaltres voleu la fàbrica, cap problema us la desmuntem a peces, la posem en un solar perdut i ja veurem on la posem, però el Corte Inglés el farem igual. Una operació de dubtosa "racionalitat" que al final costarà més diners que qualsevol altra solució. El més bo del cas és que els veïns hauran de sufragar els costos del desmuntatge de la fàbrica, fantàstic!! Només faltarà que hagin de pagar maó a maó la construcció del Centre Comercial. Senyors no costa gens fer les coses bé. I si algú vol comprar bo i barat ja te el Mataró Parc.

Sobre la feminitat dels homes

2009-12-15T22:50:00.000+01:00

Avui m'he plantejat una questió (intrascendent) però sorprenent. Què és allò que fa que els homes ens tractem entre nosaltres com veritables ballarines de cabaret o companyes de ronda a la rambla del Raval? Ultimament m'he adonat que molts companys i amics se'm dirigeixen en femení, i moltes vegades en to despectiu, i el que em sobta (de mi mateix) i fins a cert punt també m'avergonyeix és adonar-me que jo també m'hi dirgeixo e la meteixa manera cap a elles.

A to d'exemple:

- Hola puta
- Maricona
- Companyes!!
- Puteta
- etc.

Sobre l'Aminatu Haidar català

2009-12-13T02:49:00.000+01:00

Amics, germans, hem de trobar un màrtir, un voluntari, un heroi, algú capaç de fer com aquesta dona.
Creieu que si algú es posés a una ciutat de França a fer una vaga de fam per reclamar la independència de Catalunya tindria èxit? Possiblement en sigués notícia en algún noticiari regional de segona, però poc més...
Aleshores, és una bona tàctica... possiblement si 200 persones ens mobilitzéssim de la mateixa sobre totes les capitals mundials igual podríem ser portada d'algun diari... no és mala idea, i almenys passaríem una bona estona i coneixeríem món.

Sobre els amics de les arts

2009-12-09T00:11:00.000+01:00

Vine
Et convido a un croissant
Fem una vichysoisse
Si vols fer una fondue
En un bon restaurant.

Saludarem al xef
Brindarem amb xampany
Menjarem petit fours
Semblarem dos infants.

Anirem als Melies
En sessió Nouvelle Vague
I veurem tots els filmsD’en Truffaut i d’en Godard.

Et cantaré Jacques Brel
Des de la Torre Eifel
Farem com l’Amelie
En moto per Paris.

Pujarem a la suite
T’untaré de foie-gras
Fem un quadre avantgarde
Amb patè de canard.

‘Gafarem la roulotte
Seguirem els del Tour
I ens pararem a Andorra
A comprar-te un perfum

Sobre el concert de divendres a Sueca (València)

2009-12-03T23:25:00.000+01:00

Oportunitat, aventura, bogeria...

Música: Dues guitarres, una caixa, una harmònica i una simple veu.

Passarem una bona estona.

Sobre la dignitat de Catalunya

2009-11-29T00:57:00.000+01:00

Aquest últims dies estic preocupat, és més possiblement indignat i contrariat amb molta gent de la resta d'Espanya, i fins hi tot algún que ens fa creure que se sent català. El fet és que em pregunto perquè? No hauria de ser motiu d'alegria o simplement d'optimisme el fet de que la societat catalana, encapçalada aquest cop per els diaris més llegits del país, hagi donat un pas endavant i hagi fet públic el que pensen molts catalans?
Possiblement és que jo personalment no dongui importància a la decisió de l'obsolet Tribunal Constitucional, no perquè no vulgui un Estatut per a Catalunya, sinó perquè jo i molts d'altres volem quelcom més, i molts dels que subscriuen l'editorial del Dijous, inclosos alguns diaris, està clar que trobem en aquest retràs i en aquest maltractament cap a nosaltres, un reclam més per optar per la via sobiranista.
I si a més ens tracten de tontos com sempre sinó que a més ens titllen de nazis i es creuen que podran fer amb nosaltres el que vulguin, doncs que no s'ho creguin. El poble de Catalunya està ja fa dies encès, i m'agradaria que se sabés. Si no tinguéssim motius per queixar-nos d'aquí dues setmanes no se celebraria un referèndum popular per reclamar, i ho dic amb majúscules, la INDEPENDÈNCIA. I no seran quatre sinó 700.000 els cridats a votar. Permeteu-me l'aforisme "Es de ser inútiles" no veure el que passa amb nosaltres, puc entendre que divergeixin de pensaments, però que no puguin veure que som molts amb ganes que les coses vagin d'una manera diferent, si que no m'entra al cap. Així doncs la veritat no sé com acabarà el conte però alguna cosa em diu que algú ens farà cas, no?

Sinó seguirem com sempre: mig escarranxats, cagant-nos en tot i veient-les passar...
Quines casualitats té la vida, no trobeu?

Sobre Mourinho, el Barça i el devenir...

2009-11-24T23:09:00.000+01:00

AVÍS: No l'escridasseu tant que el dia de demà aquest senyor estarà més a prop de vosaltres del que us penseu.

Va venir, va marxar d'Erasmus, però tornarà. Avui per avui tenim en Pep, i que duri per molts anys, per en Mou no refusarà en un futur l'oportunitat d'entrenar el millor Club del món, i jo el primer l'acceptaré amb els braços oberts.

Cal dir Jose que el d'avui ha estat el pitjor partit que has plantejat contra el Barça, ens tenies acostumats a partits més trepidants.

Ens veiem a Madrid!

Sobre "Jesucrist era marica i altres contes"

2009-11-21T20:53:00.001+01:00

Blasfem, i què?

Avui us recomano el llibre més absurd que s'hagi pogut escriure mai. Això si, per no parar de riure al llarg de les poques i deborables pàgines que té. Además versión bilngüe, qué más queréis?
Aprofito per fer propagande del peculiar personatge: Jair Domínguez, actualment surt a la Segona hora de Rac 1 i és guionista de Polònia, Crackovia, Buenafuente, etc.
Un autèntic crack de l'humor.
Us deixo amb algunes frases persuasvies perquè us deixeu de tonteries i us el compreu:

- "està plé de faltes, però és barato"
- "tranquils, al final es mor"
- "el llibre que ha llegit Belen Esteban"
- "al final no li ha posat el títol provocatiu"
- "és una puta merda, però tu tampoc tens criteri..."

Sobre l'skyline de Madrid

2009-11-14T16:07:00.000+01:00

Sempre que vaig a Madrid em faig la mateixa pregunta, què hi pinten aquestes esveltes i altes torres enmig de la ciutat? Tots sabem que foren part del famós "pelotazo" de Florentino Pérez de ja fa uns anys...
Però jo em centro en el seu emplaçament, en la seva idoneïtat dins del seu entorn. És de calaix que un edifici ha d'encaixar en el seu entorn i que no pot quedar enmig de coses que no tenen relació amb ell, i crec que aquests 4 edificis tenen la virtut de desvirtuar el lloc on han estat col·locats. No tinc res en contra dels gratcels, és més són edificis merament funcionals i productius que els últims anys han aflorat en moltes de les grans ciutats, però no podem fer-ne una moda passatgera, si Madrd no tenia cap edifici d'entitat, no pot venir i fer-ne 4 de cop.
Us convido a que quan estigueu prop de "la capital del estado" feu un cop d'ull al centre urbà, per sobre de tot destacaran elles... i res més. Això és adequar-se a l'entorn, destacar per sobre de tot i que no t'importi res més? Realment no ho entenc, i tampoc vull entendre-ho, perquè com moltes de les obres
"d'arquitectura gran" (que no gran arquitectura) es mouen més pels diners que pels principis més bàsics de l'arquitectura, ja sigui moderna o la més tradicional.

Bo i això disfrutarem del viatge!!

Sobre les obvietats

2009-11-09T22:42:00.001+01:00

Perquè els éssers humans tenim la necessitat de reafirmar-nos tantes vegades? Perquè tendim a donar mil voltes per dir el mateix, o el que és més greu tenir dues paraules per expressar la mateixa cosa... podria estar hores i hores divagant però sempre arribaríem a la mateixa conclusió: És propi de la condició humana... i ves què hi farem?

Sobre que el seleccionador català sigui holandès

2009-11-02T22:32:00.000+01:00

Per mi com si és gal·lès, bosnià o de Burkina Faso. Ni que els catalans poguéssim decidir qui volem que seleccioni la nostra selecció, cal dir que no és un càrrec gaire atractiu i que serà el primer entrenador amb un palmarès reconegut com a entrenador. Pels que diuen que és de fora, dir que el seleccionador català més fructífer, Pichi Alonso és de València, i si som estrictes amb la denominació actual de la selecció tampoc és de Catalunya. Si bé en Pichi parla català Cruyff també, però és lliure de no parar-lo, és estranger i no és la seva llengua mare, molts catalans que s'han guanyat la vida a fora o fins hi tot gent nascuda al nostre país no han sabut aprendre'l, donem-li una oportunitat, esperem que el parli públicament aviat. Però el que més desitjo és que aquest nomenament ajudi a que la nostra selecció es conegui més arreu del món, i sàpiguen que existeix una regió dins d'Espanya que és si més no és una mica diferent. També espero que jugadors de qualitat (Xavi, Puyol, Cesc, etc.) no perdin l'oportunitat de representar el seu país a les ordres d'una de les grans personalitats del futbol mundial i especialment de la casa blaugrana (malgrat les seves dèries, que d'aquestes tots en tenim).

Guti maricón i Sylvinho selecció!!

Sobre els músics de tren o metro

2009-11-01T16:32:00.004+01:00

Sobre l'adéu a un mite

2009-10-29T23:54:00.000+01:00

Dir adéu és el que ens costa més a les persones. Deixar enrere tot allò amb el que hem sigut feliços durant tant de temps ens fa mal, i ens obra ferides a l'ànima que només el instants feliços amb llàgrimes als ulls viscuts amb anterioritat poden curar.

Al Barça vas poder donar el salt més gran de la teva carrera en plena maduresa i vas complir en dues temporades d'ensomni, i siguem francs, sense tu la final de París no s'hagués guanyat. (Hauríem de retirar la samarreta amb el 7).

Henrik espero que vagis on vagis i siguis on siguis contagiïs aquesta alegria i bon fer que et caracteritza. He perdut l'oportunitat d'anar a veure't a Helsingborgs, però estic convençut que ens tornarem a creuar en una ciutat més o menys propera.

Moltes gràcies

Sobre el hip hop en català

2009-10-28T22:31:00.000+01:00

Si ja hi entenc poc de música, del moviment hip hopero menys, però si voleu que us sigui sincer aquest tius m'agraden. No havia escoltat en ma vida gota de rap (i menys en català) i el dia que vaig escoltar això se'm van caure els collons al terra. Poesia urbana semi musicada, digne de parar-hi l'atenció que és mereix almenys una vegada...

Sobre la hipotètica candidatura de Barcelona 2020

2009-10-26T17:22:00.001+01:00

Us imagineu, seria divertit oi?
Sé d'alguns que no els faria massa gràcia...

Sobre la manifestació d'ahir

2009-10-24T17:05:00.003+02:00

Evitar la pèrdua de dues professions ancestrals...

Si Bolonya ja ha fet prou mal a la comunitat universitària ara toquen, amb perdò dels altres estudiants, les dues carreres més "especials". Quan parlem d'algú que estudia medicina o arquitectura ja sabem que aquestes no són carreres convencionals i que òbviament mereixen un tracte especial. Però quan volen equiparar la nostra carrera amb una d'atribucions menors i a sobre estudiant més anys és quan ens mirem els uns als altres i ens diem: "Es pensen que som tontos o què?"

Així doncs ahir per Barcelona vàrem sortir uns 1.000 estudiants d'arquitectura i medicina, 6.000 a Madrid, demanant que es mantingui el reconeixement just a aquestes dues carreres, atribuint-los el reconeixement de GRAU + MÀSTER (360 crèdits) i no de GRAU normal i corrent de 300 crèdits tal i com està plantejat actualment en l'esborrany. Volem que mantinguin els continguts de les nostres carreres i no que ens les escapcin i ens infravalorin el dia de demà com a professionals.
Tots sabem que un metge té a les seves mans a vida de les persones i que d'un arquitecte depèn tot el que envolta la construcció d'un edifici, moltes vegades poden dependre més vides de la mà d'un arquitecte que d'un metge, salvant les distàncies.
Per aquells que malpensen dels joves, estem demanant estudiar més, per estar més ben preparats i aconseguir poder nosaltres i les futures generacions mantenir el prestigi i el rigor que han mantingut els nostres (futurs) oficis durant segles.